Bones a tothom!
Aquest mes ha estat molt mogut i no he pogut publicar cap entrada, però ja sóc aquí!
Primer de tot, publico la nit al Camp Nou!
Dissabte a les 17:00, trucava a en Marcel i li deia que es preparés per anar al "teatre a Barcelona". El vaig enganyar "piadosament", perquè tot fos una sorpresa, ja que en realitat anàvem al Camp Nou.
A les 18:00 ja estava al cotxe apunt per marxar! El meu pare i jo, li dèiem que la obra que anàvem a veure estava molt bé! Més o menys cap a les 20:00, vam arribar davant el Camp Nou, el meu pare ens va deixar i va marxar(ja que ell anava a un bar a veure'l). Al baixar, en Marcel va quedar alucinat al veure davant seu. Efectivament era el Camp Nou, però ell no ho sabia perquè mai l'havia vist. Em vap reguntar repetidament "Miki què és això?"(ja que també es va quedar parat al veure tanta gent) i jo li vaig respondre "No saps què és?". Es va quedar pensant i em diu "No". I dic "bé d'aquí un moment t'ho explico". Anàvem rodejant els voltants del camp, dissimuladament dient "el teatre és cap allà, corre que arribem tard"(ell encara estava parat mirant que era "allò"). Fins que al final vam arribar a la zona que ens tocava i abans de donar les entrades al home del Camp Nou, em giro i li dic "benvingut al teatre dels somnis"!(Queda poètic, però em va sortir dir-li així). I em diu "Com?". I li dic avui veuràs el Barça al Camp Nou... si haguessiu vist la cara que va posar i com es va posar a saltar...va ser espectacular, jo crec que ni Michael Jordan va saltar tant...jo crec que veure aquella cara, no té preu! Al entrar, i veure l'estadi no va parar de repetir-me "fua! si sapigués el meu avi que estic aquí, li donaria una enveja...deu estar mirant el partit per la tele ara...". Abans de l'avís de l'arbitre per començar el partit, el "speaker" del Camp Nou, deia "Avui donem la benvinguda a tots els nens que per primera vegada venen al Camp Nou, com per exemple, aquest noi d'Alicant", es va girar i em diu(amb castellà)" Voy a recordar esto y a ti toda la vida". Un fet simbòlic, que a mi també em quedarà guardat tota la vida. Comença el partit! Un domini total, com sempre, del Barça, que per cert, jugava contra el Sporting de Gijón. Guanyàvem 1-0, tot i que podíem haver guanyat de més, fins que l'arbitre expulsa a Piqué...i tot seguit ens empaten. Tot i estar amb 10, la segona part el Barça va fer un espectacle... Keita i Xavi acaben la feina i marquen dos gols. El resultat final va ser de 3-1. En Marcel va animar en tot moment, i ens ho vam passar molt bé! Vam trucar al meu pare per avisar-lo per marxar. A les 23:00 ja estàvem a Figueres! I això és tot!
Miquel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada